El Jurat reconeix la col·laboració públic-privada del projecte, amb la participació activa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i el Port de Barcelona, i també la renovada aposta que l’empresa ICL Group fa per el trnasport ferroviari.
En el transcurs de la celebració de la 5a Edició de la “Nit de les Infraestructures”, organitzada pel Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya, presidit per Francisco Gutiérrez, i que ha tingut lloc a l’auditori de Foment del Treball, s’ha concedit el Premi a la Millor Infraestructura 2020 a la “Nova Terminal de Granels Sòlids d’ICL Iberia al Port de Barcelona”. L’acte ha comptat amb la benvinguda de Josep Sànchez Llibre, President de Foment Han intervingut també Jordi Puigneró, Vicepresident del Departament de Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat i Francisco Gutiérrez. La cloenda ha estat a càrrec de Janet Sanz, Segona Tinenta d’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Núria Marín, Presidenta de la Diputació de Barcelona i Pedro Saura, Secretario de Estado de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana.
La nova Terminal ICL-Port de Barcelona està formada per un conjunt d’edificacions i instal·lacions per descarregar, emmagatzemar i carregar vaixells de material de potassa i sal, que provenen de les comarques interiors de Catalunya. El promotor de l’obra ha estat l’empresa ICL Iberia, i la inversió ha sigut d’un import de 70 milions d’euros, en uns terrenys concessionats al Port de Barcelona durant 35 anys. La construcció ha estat desenvolupada per la Unió Temporal d’Empreses (UTE) de Dragados S.A. y ACSA Sorigué. Aquesta infraestructura es va fer sota el projecte fet per IDP Ingeniería y Arquitectura, i amb la direcció d’obra, NTi Projects & Construction Management.
Aquest ha estat un projecte que abasta 80.500 metres quadrats, que amplia el magatzem de potassa fins a 120.000 tones (ampliables a 160.000) i fins a 100.000 Tones pel que fa al magatzem de sal (ampliables fins a 140.000).
Aquesta construcció reforça l’aposta pel ferrocarril, per portar el material al Port, doblant la quantitat de mineral que es trabsportarà per via ferroviaria, fins al milió de tones, i augmentant la capacitat de carrega anual en vaixell, de 800 mil tones a 4 milions. També s’incrementa la capacitat de carrega en vaixell al poder carregar 2 vaixells, -un de 70.000 tones i un altre de 30.000-, enfront dels 25.000 que es feia abans de la terminal nova.
Addicionalment, cal assenyalar també les millores mediambientals, amb un ús més intensiu del ferrocarril, per una banda, i amb els nous sistemes de captació de la pols als punts de càrrega i descàrrega, a més a més que les galeries externes són totalment tancades, i la generació d’electricitat per plaques fotovoltaiques instal·lades a la coberta del edificis.
El Jurat vol posar en valor en aquest projecte, dos àmbits rellevants, com són la col·laboració públic-privada, amb una participació activa des de fa temps de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i el Port de Barcelona, i l’aposta renovada que l’empresa ICL Group fa per mitja ferroviari, i també per la millora mediambiental que les noves instal·lacions suposen. Aquest és un factor clau, cada vegada més rellevant, tant amb el programa Next Generation, que properament es desplegarà, i amb el anhelat Corredor Mediterrani.
En aquest sentit, la col·laboració públic privada de ben segur serà una eina per poder eixugar una part del dèficit d’infraestructures que pateix Catalunya, com per permetre un ràpid desenvolupament dels Next Generation
El Premi a la Millor Infraestructura 2020, tot i sent únic, vol reconèixer els diferents actors que hi participen i que és concreten en quatre, cadascun corresponent als diferents processos que requereix una infraestructura d’aquesta rellevància. En aquesta cinquena edició, els guardonats en cadascuna de les categories han estat:
Així mateix, el Jurat del premi també ha considerat mereixedors d’un diploma com a finalistes amb una menció especial a vàries infraestructures:
El Districte administratiu de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’un edifici singular, composat per 40.000 metres quadrats, que ve caracteritzat per la seva eficiència, la seva transformació i innovació, en el que s’ubiquen 4 departaments i on poden treballar 2.300 persones, i una valoració de 26 milions d’euros. L’edifici es arrendat a Zumaran Inversiones S.L. (grup AXA) per la Generalitat de Catalunya durant 20 anys, en un sòl propietat de Fira 2000, sobre el que la immobiliària té un dret de superfície durant el mateix període. Quan acabi aquest període, l’edifici revertirà al propietari del sòl, i per tant al sector públic.
El Pont viari de la Tordera, aquesta es una obra nova de substitució del pont viari que uneix Blanes amb Malgrat, que va ser destruït per Gloria al gener de 2020, i que han dut a terme la Diputació de Girona i Barcelona, de forma col·laborativa mitjançant l’encàrrec que va ser dut a terme per Infraestructures de Catalunya, i per tant, el Jurat vol també expressar la bona col·laboració interadministrativa per dur a terme aquest nou pont.
Pont ferroviari sobre el Riu Tordera al PK 059/183 de la línia 726 Bifurcació Sagrera – Maçanet, que es veure fortament afectada per una DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts) el 22 i 23 d’octubre de 2019, i que va requerir una inversió de 24 milions d’euros per la seva restauració, així com la rehabilitació del pont ferroviari de la Tordera, al costat del pont viari, abans esmentat, que també es va veure fortament afectat per la borrasca Glòria, obres que van ser promogudes per l’Administrador d’Infraestructura Ferroviària (ADIF).
Les Obres d’emergència realitzades per Ports de la Generalitat de Catalunya, com a conseqüència d eles afectacions al litoral català derivat de la borrasca Glòria, i que va requerí una inversió públic privada de 36 milions d’euros, i que va afectar a 32 ports de titularitat de la Generalitat de Catalunya, tant de gestió directa com indirecta.
I finalment, a les més de 1000 actuacions que va desplegar l’Agencia Catalana de l’Aigua (ACA) com a conseqüència del temporal Glòria, per tot el territori de Catalunya i que va comportar la destinació de 50 milions d’euros per restablir acuradament les infraestructures de l’aigua a Catalunya, on van participar més de 59 empreses, en un període màxim de 10 mesos.
La visualització d’un nou model de gestió
La celebració de la “Nit de les Infraestructures”, amb el lliurament del Premi a la Infraestructura 2020, promou la consolidació del nou model de gestió que desenvolupen des de fa anys les entitats que han donat forma al Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya (creat el maig de 2017). Aquest nou model té els seus eixos principals en la planificació a llarg termini i la priorització de les infraestructures en funció de la seva demanda i sostenibilitat, que s’avaluïn mitjançant una exhaustiva anàlisi que indiqui el seu retorn econòmic, social i ambiental al llarg de tot el cicle de vida; en la millora dels projectes i de l’execució de l’obra, així com de tot el procés de gestió tècnica i administrativa per tal que els contractes s’adjudiquin, s’executin i liquidin per l’import del projecte aprovat per la pròpia administració (l’Objectiu 100). En definitiva, el nou model de gestió propugna millorar de l’eficiència en la planificació i construcció d’infraestructures i equipaments.
Les entitats fundadores del Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya són: l’Associació Catalana d’Empreses d’Enginyeria i Consultores Independents de Catalunya (ASINCA), la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), Foment del Treball Nacional (FTN) i la Fundació Cercle d’Infraestructures (FCI). Així mateix, són col·laboradors: la Cámara de Concesionarios de Infraestructuras, Equipamientos y Servicios Públicos (CCIES), el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, la Confederació Catalana de la Construcció (CCC) i l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITEC).
En aquesta cinquena edició de la Nit de les Infraestructures, i com a acte previ al lliurament dels guardons respectius, Mariano Marzo, Catedràtic de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona, ha reflexionat sobre el canvi climàtic amb una ponència titulada: “Cambio climatico, innovar y decidir”.
