Les centrals hidràuliques reversibles peça clau en la transició energètica
El Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya reflexiona sobre la importància de les Centrals reversibles i l’emmagatzematge d’energia per a la transició energètica
“Transició energètica. Emmagatzematge d’energia. Centrals reversibles” proposa les actuacions necessàries per afavorir la posada en marxa de centrals hidroelèctriques reversibles que permetin l’emmagatzematge d’energia i possibilitin la transició energètica cap a un model basat en l’ús de les energies renovables. És el setè informe que presenta el Consell Assessor des de la seva constitució l’any 2017. Està format per catorze experts independents de reconegut prestigi, experiència i trajectòria profes-sional contrastada de diverses especialitats tècniques en el sector de les infraestructures, tant en el sector privat com en el públic. Els membres fundadors del Consell Assessor són l’Associació Catalana d’Empreses d’Enginyeria i Consultores Independents de Catalunya (ASINCA), la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), Foment del Treball Nacional (FTN) i la Fundació Cercle d’Infraestructures (FCI).
També hi col·laboren la Cámara de Concesionarios de Infraestructuras, Equipamientos y Servicios Públicos (CCIES), el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, la Confederació Catalana de la Construcció (CCC) i l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Cata-lunya (ITEC).
El ponent del document, Carlos Chica, ha explicat que a conseqüència de l’ús massiu d’energia està afectant molt negativament l’atmosfera i els oceans. Dos terços de les emissions de gasos d’efecte hivernacle d’origen antropogènic, estan produïdes per la utilització d’energia fòssil on representa el 80% del total de l’energia primària del consum humà.
L’escalfament global provoca impactes i condicions climàtiques anormals on cada vegada més tindrà repercussió en les nostres economies, el nostre entorn natural, la salut i la vida quotidiana.
El canvi climàtic passa a ser el major desafiament global i urgent a què s’enfronta la societat. Per tenir èxit en la lluita contra el canvi climàtic cal un ferm compromís, una governança global, proposar un sistema de mecanismes i incentius i disposar d’un conjunt de tecnologies i innovacions.
A Europa, la política energètica i del clima és l’encarregada de definir les principals línies d’actuació per tal de donar resposta als esmentats reptes. Descarboniztar el sector energètic és un d’ells que requereix el desenvolupament tecnològic i la mobilització de grans inversions.
La Comissió Europea, el Govern Espanyol i la Generalitat de Catalunya s’han involucrat modi-ficant llurs legislacions per promoure aquesta transició energètica tendent a la neutralitat climàtica i a aconseguir que el sector elèctric faci un ús d’energies renovables de prop del 74 % l’any 2030 i del 100 % l’any 2050.
Donat l’alt grau d’aleatorietat de l’energia solar i de la eòlica, aquestes energies renovables resulten no gestionables en un alt percentatge, per tant cal proveir-se de capacitat de suport quan falten o de capacitat d’emmagatzematge quan sobren. Per aquest motiu l’emmagatzematge és imprescindible perquè l’energia renovable sigui gestionable, es a dir, que estigui disponible sempre que es necessiti. Aquest model comportarà no només la necessitat de remuneració de l’emmagatzematge sinó també de la potència disponible garantida per cobrir rampes de la corba generació / demanda que generen les renovables com tam-bé dels serveis complementaris associats a la governabilitat del sistema elèctric.
En aquest context, les centrals hidroelèctriques reversibles o d’emmagatzematge per bombardeig, permeten gravitatòriament l’emmagatzematge d’energia mitjançant el bombament d’aigua des d’un embassament inferior a un altre embassament superior pròxim, i la seva conversió de nou en energia elèctrica per turbinació.
L’emmagatzematge d’energia amb centrals hidroelèctriques reversibles permet aprofitar gran nombre d’embassaments ja construïts i obtenir una regulació horària, setmanal i estacional.
La proposta del Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya
En l’actualitat és necessària una estratègia ràpida clara i realista de sortida de la crisi, que en el sector elèctric, necessitarà més que abans tecnologies provades i més inversió privada.
Per avançar en la transformació del sector elèctric cal fomentar l’autoconsum i l’autogeneració, optant decididament per una transició energètica basada en l’ús d’energies renovables, mitjançant un sistema elèctric amb xarxes intel·ligents, eficient, robust, resilient i flexible, adaptable al binomi producció-demanda, per a la qual cosa les central hidroelèctri-ques reversibles, són peça clau, motiu pel qual es proposa:
01 Seguretat jurídica i governança energètica estable
Cal una regulació clara i completa del sistema, que defineixi uns models de negoci clars i mer-cats elèctrics d’energia i capacitat per donar-li consistència i qualitat.
Així mateix s’ha de dur a terme una clara planificació per tal de compassar qualsevol tipus d’emmagatzematge d’energia amb el creixement de les energies eòlica i fotovoltaica.
02 Adequació de les tarifes elèctriques
Les tarifes elèctriques han d’afavorir la transició energètica mitjançant l’electrificació de l’eco-nomia, per la qual cosa cal clarificar el més aviat possible la remuneració de l’emmagatzemat-ge d’energia, definint en l’àmbit de l’operador de sistema elèctric, els serveis a prestar per aquestes centrals, la modalitat de contractació i els ingressos a percebre.
Així mateix cal que les polítiques tarifàries afavoreixin la realització de les inversions necessàries que permetin el correcte funcionament de sistema elèctric, incloent-hi les inversions en emmagatzematge per bombeig en centrals reversibles.
03 Agilització de permisos administratius i eliminació de barreres
Cal un suport decidit del conjunt de les Administracions afectades cap a aquestes infraestructures superant l’actual descoordinació entre els diferents nivells de l’Administració i eliminant les barreres de mercat, regulatòries i administratives que ho alenteixen.
04 Foment de la col·laboració publico privada (CPP)
El Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya en el seu tercer document “La col·laboració publico privada, un model necessari” va posar de manifest la necessitat d’una sèrie d’actuacions perquè sigui efectiva una CPP, que serien de directa aplicació a casos com aquestes infraestructures d’emmagatzematge d’energia per bombament.
05 Acceptació social
Cal una acceptació social d’aquesta transició energètica que requereix una comprensió tant de la seva necessitat com de l’equitat en el repartiment dels costos. La política energètica ha d’adoptar un paper didàctic per fer comprendre a la societat civil els camins i tecnologies més eficients per aconseguir una transició que requereix l’esforç de tots.
Això comporta que en qualsevol transició energètica s’ha de garantir l’Accessibilitat (l’energia ha de ser assequible per a les famílies i competitiva per les empreses), la Seguretat (mantenir la continuïtat i qualitat de servei fins i tot amb màximes demandes i condicions extremes), i el mínim Impacte Ambiental (minimitzar emissions GEH, NOx, partícules, residus…).
Tot l’exposat posa de manifest, des de les primers passes de la planificació de la transició energètica, la necessitat d’introduir en el marc normatiu regles efectives que donin seguretat jurídica, i que propiciïn actuacions financerament sostenibles i atractives per a inversors i, en general, per a tots els operadors d’aquest important sector de l’economia.
