Entrevista a Joaquim Llansó a La Vanguardia: Missió i Reptes del Consell Assessor d'Infraestructures
En l'entrevista a Joaquim Llansó, president del Consell Assessor d'Infraestructures de Catalunya (CAdIC), publicada a La Vanguardia el passat 14 de juliol, Llansó analitza la missió i els reptes del consell. El CAdIC, compost per experts independents i creat per organitzacions com Foment del Treball i la Cambra de Contractistes, busca orientar la política d'infraestructures a Catalunya amb criteris tècnics, tot i que encara estan lluny d'aconseguir-ho plenament.
Llansó ressalta que les infraestructures són un tema central en el debat polític a Catalunya. Critica la baixa execució del pressupost en infraestructures a la regió, que amb prou feines arriba al 40%, a diferència de Madrid, on s'executa gairebé en la seva totalitat. El CAdIC ha elaborat documents sobre diverses àrees, com la modernització de la contractació pública i la gestió del subministrament d'aigua, proposant mesures concretes per millorar la situació.
Quant al subministrament d'aigua, Llansó menciona la necessitat d'aprofitar tarifes nocturnes més econòmiques per bombar aigua i augmentar la capacitat de dessalació i connexió de conques, que s'han vist obstaculitzades per problemes polítics. A més, advoca per un pacte d'Estat per a temes crítics com els peatges a les vies d'alta capacitat, proposant un peatge suau per cobrir els costos de manteniment.
Llansó també critica el sistema d'adjudicació d'obra pública basat només en el preu, cosa que porta a sobrecostos i paralitzacions d'obres. Recomana adoptar sistemes col·laboratius com els aplicats durant la pandèmia a Catalunya. Així mateix, subratlla la necessitat d'una anàlisi cost-benefici per decidir les infraestructures, prioritzant les que generin més retorn econòmic, social i ambiental.
El president del CAdIC destaca la importància de la gestió propera d'infraestructures, defensant la transferència de la gestió de Rodalies a la Generalitat amb el pressupost adequat. A més, emfatitza la planificació a llarg termini i el consens polític per evitar que les decisions depenguin de canvis electorals.
Finalment, Llansó aborda el rebuig social a certes infraestructures, com l'ampliació de l'aeroport o els parcs eòlics, i subratlla la necessitat de decidir amb criteris tècnics i comprometre's a executar els projectes aprovats, fomentant el diàleg i el pacte.
