El sector de les infraestructures reclama accelerar la transició cap a una economia circular basada en la reutilització i la descarbonització

INFRAESTRUCTURES I ECONOMIA CIRCULAR

El sector de les infraestructures reclama accelerar la transició cap a una economia circular basada en la reutilització i la descarbonització

Experts, administracions i empreses reunits al Palau Macaya alerten que el model lineal de construcció està esgotat i defensen noves polítiques per impulsar infraestructures més resilients, eficients i sostenibles

Barcelona, El Palau Macaya va acollir una nova jornada de debat impulsada pel Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya, (CAdIC) dedicada als grans reptes de l’economia circular aplicada al sector de les infraestructures. La trobada va reunir representants institucionals, experts tècnics, empreses i centres de recerca per analitzar les transformacions necessàries per avançar cap a un model constructiu menys dependent de recursos, més eficient energèticament i alineat amb els objectius europeus de descarbonització.

La sessió va girar entorn del document número 16 del CAdIC que planteja tretze propostes concretes per incorporar criteris d’economia circular al disseny, construcció, manteniment i reutilització de les infraestructures.

Juan Manuel Manrique, president del CAdIC, va advertir que el model tradicional basat en “fabricar, usar i llençar” ha quedat superat i va defensar la necessitat de prioritzar el manteniment de les infraestructures existents davant la cultura de l’obra nova.

“És més important mantenir les infraestructures que fer-ne de noves”, va afirmar, alertant que el deteriorament de les infraestructures comporta un doble cost econòmic i ambiental.

En la presentació del document, David Martínez, director de l’àrea de sostenibilitat del Institut Cerdà, va subratllar que la incorporació de l’economia circular al sector de les infraestructures “no hauria de ser una opció, sinó una necessitat imprescindible”. Segons va explicar, el sector afronta reptes creixents vinculats a la dependència de matèries primeres, la volatilitat dels mercats, la pressió climàtica i l’escassetat de recursos.

El document assenyala que els residus de construcció i demolició representen entre el 30% i el 33% dels residus generats a Europa. Catalunya produeix anualment prop de set milions de tones d’aquest tipus de residus. A més, l’edificació concentra aproximadament el 40% del consum energètic europeu.

Per revertir aquesta situació, el CAdIC planteja mesures com:

• la implantació obligatòria del BIM i dels passaports digitals de materials; 

• el foment de materials reciclats certificats; 

• el disseny d’infraestructures pensades per al desmuntatge i la reutilització; 

• la monitorització intel·ligent mitjançant Internet of Things; 

• i la creació de plataformes digitals d’intercanvi de materials reutilitzables. 

La taula rodona posterior, moderada per el sr. Francesc Dieguez, director general del ITeC, va reunir representants de l’administració pública, la consultoria especialitzada, el sector industrial i la recerca aplicada.

Des de l’Agència de Residus de Catalunya, Pilar Chiva, directora de l’Àrea d’Economia Circular, va remarcar que el sector de la construcció continua sent un dels grans consumidors de recursos i generadors de residus del país.

Tot i que Catalunya ja assoleix taxes de valorització properes al 70%, Chiva va advertir que el gran repte pendent és la reutilització directa de materials procedents de rehabilitacions i demolicions.

“La reutilització encara és absolutament anecdòtica”, va assenyalar, defensant la necessitat d’impulsar nous marcs normatius, sistemes de certificació i eines logístiques que permetin escalar aquest model.

Pilar Chiva, va anunciar l’impuls d’un futur pla d’acció per fomentar la reutilització en el sector de la construcció a Catalunya, basat en consensos entre administració i agents econòmics.

Per la seva banda, Cristina Sendra, directora tècnica d’Eco Intelligent Growth, va defensar que la circularitat només podrà consolidar-se si esdevé econòmicament viable i atractiva per a la inversió privada.

“La circularitat o va de la mà de l’impacte econòmic o no escala”, va afirmar, insistint en la necessitat de demostrar que els models circulars generen competitivitat, reducció de riscos i retorn financer.

Una de les intervencions més tècniques de la jornada va ser la de Miquel Àngel Peñalva, gerent a Hercal Diggers, que va exposar l’experiència de la planta H-Zero, instal·lació pionera a Espanya especialitzada en la recuperació d’àrids reciclats d’alta qualitat procedents de runes de construcció.

Peñalva va denunciar que la normativa espanyola continua limitant l’ús estructural d’àrids reciclats al 20%, una situació que considera molt allunyada dels estàndards europeus.

També va reclamar increments progressius del cànon d’abocador, incentius específics a l’obra pública sostenible i normatives més ambicioses que afavoreixin l’ús de materials reciclats. “Cap tona de runa hauria d’acabar en abocador”, va defensar.

Finalment, Glòria Díez, responsable de l’Àmbit d’economia circular del ITec, va posar l’accent en el paper de la digitalització, la innovació i la traçabilitat dels materials com a eines clau per transformar el sector.

Díez va defensar que els edificis i infraestructures han de concebre’s “com a bancs de materials”, incorporant des de la fase de projecte informació sobre el valor residual dels components i la seva futura reutilització.

També va destacar la importància de l’avaluació tècnica de productes innovadors i dels projectes europeus de recerca per accelerar la transferència de coneixement al mercat.

La jornada va concloure amb un ampli consens sobre la necessitat d’accelerar la transició cap a un model d’infraestructures més circular, resilient i descarbonitzat, així com sobre el paper determinant que hauran de jugar la col·laboració publicoprivada, la innovació tecnològica i la regulació per fer viable aquest canvi de paradigma.

En aquest sentit, es considera imprescindible la implicació dels poders públics, especialment a través de les licitacions d’obres i projectes, que tinguin en compte el cicle de vida complet de les infraestructures i que valorin de manera positiva les mesures de reutilització de materials, la reducció de residus i l’aplicació de solucions constructives circulars.

Per ordre d'esquerra a dreta, Francesc Diéguez, Pilar Chiva, Cristina Sendra, Miguel Ángel Peñalva i Gloria Díez

📄 Consulta la nota de premsa completa