Segon informe del consell assessor d’infraestructures de catalunya: l’eficiència de la inversió en infraestructures
Aquest matí el president del Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya, Francisco Gutiérrez, ha presentat a Barcelona el seu segon informe. El document, redactat per experts en la matèria, tracta sobre com millorar l’eficiència de les inversions públiques en infraestructures a partir de criteris de retorn econòmic, social i ambiental, en pro d’una major transparència, que permeti afavorir un major coneixement per a l’opinió pública.
L’Estat espanyol ocupa les darreres posicions a nivell internacional pel que fa a la planificació de les infraestructures públiques així com en la seva transparència i accés a la informació. Aquest dèficit s’explica en bona part –segons diu el segon informe elaborat pel Consell Assessor– perquè les administracions públiques, fossin del nivell que fossin, no han hagut de justificar davant de ningú el valor econòmic i l’eficiència de la planificació de les infraestructures, ni la qualitat de la seva construcció ni l’explotació ni el manteniment al llarg de la seva vida útil.
En aquest sentit, el Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya reclama que les administracions públiques dugin a terme estudis d’eficiència mitjançant anàlisi cost-benefici que tingui en consideració tres paràmetres clau: el seu retorn econòmic, social i ambiental. D’aquesta manera, es podria demostrar i justificar davant l’opinió pública i la ciutadania en general, que la solució adoptada és la que millor s’ajusta a l’interès en comú i que es fa un ús més responsables dels impostos i dels recursos públics. Perquè això sigui possible, el ciutadà ha de tenir accés a tota la informació i ha de poder opinar, des de la seva participació en el procés de planificació fins a l’entrada en servei de la infraestructura. Ha de poder avaluar l’actuació dels seus representants polítics, que han d’estar en condicions de demostrar, en qualsevol moment, la seva transparència i l’eficiència de les seves actuacions. Un altre àmbit rellevant és la planificació de les infraestructures a llarg termini (5-10 anys), independentment dels cicles electorals, que actualment juguen un paper determinant a l’hora de fixar els calendaris d’obres. Així mateix, una planificació a llarg termini també permetria a les empreses preveure volums de feina, i ajustar les seves propostes als successius processos de licitació pública, que també ajudaria a la planificació a les empreses del sector.
En l’informe presentat aquest matí a Barcelona, el Consell Assessor considera que, per poder assolir una eficient inversió en infraestructures al llarg del seu cicle de vida, des de la seva concepció fins a la seva amortització, s’ha de contemplar amb criteris tant qualitatius com quantitatius. Entre els primers, podem destacar: una planificació consensuada i de llarg recorregut; la justificació econòmica, social i ambiental de l’actuació o la possibilitat de treballar amb partenariats públics-privats (PPP), aprofitant les eficiències del sector privat i del públic. Per la seva banda, entre els criteris de tipus quantitatius podem destacar el benefici econòmic per als usuaris i per a la societat, o la quantificació real dels riscos, de manera que s’eviti l’aparició de sobrecostos i indemnitzacions.
La proposta del Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya
El Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya vol destacar la necessitat d’incrementar l’eficiència de la inversió en infraestructures a Catalunya i a Espanya, d’acord amb les millors pràctiques internacionals i, per aconseguir-ho, proposa:
El Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya es va constituir el 12 del maig de 2017, com a instrument per facilitar als diferents agents del sector informació tècnica i objectiva que permeti el diàleg i debat serè i rigorós, alhora que fomentar la participació de la societat en la planificació, disseny, proposta i avaluació de les polítiques públiques en l’àmbit de les infraestructures. El Consell està format per 14 professionals de diversos àmbits, tots ells de dilatada trajectòria i reconegut prestigi. La seva creació va ser impulsada per l’Associació Catalana d’Empreses d’Enginyeria i Consultores Independents de Catalunya (ASINCA), la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), Foment del Treball Nacional (FTN) i la Fundació Cercle d’Infraestructures (FCI)
