VI Nit de les Infraestructures

Atorgat en el marc de la 6a Edició de la “Nit de les Infraestructures” que avui se celebra a l’auditori de Foment del Treball

14 DE JUNY DE 2022

El Jurat ha decidit que en l’edició del premi d’enguany, l’eix vertebrador dels premis sigui el mediambiental, sota el vector de l’aigua, donada la seva rellevància.

La importància de la millora hídrica en els conreus de les comarques lleidatanes derivades del Canal Segarra Garrigues, que justament amb aquesta presa de l’Albagés conclou,

suposa un salt qualitatiu per l’agricultura al nostre país, i més en un context com l’actual, on el sector primari té una importància rellevant i ara una major visibilitat mediàtica.

El canal Segarra Garrigues suposa un clar exemple de col·laboració interadministrativa, i també de col·laboració públic-privada.

La presa de l’Albagès, ha tingut un import d’execució de 65 milions d’euros i ha estat una presa de terres, amb una tancada de planta recta, i una longitud de coronació de 750 metres i una amplada de 10 metres a la cota 386,50.

L’Estació Depuradora d’Aigües Residuals a La Llagosta, el Moll Balears fase 1 al Port de Tarragona i els 5 Hospitals I Compact Covid han estat mereixedores d’un diploma com a finalistes amb una menció especial.

L’acte, presidit per Joaquim Llansó, Vicepresident del CAdIC ha comptat amb la benvinguda de David Tornos, Secretari General de Foment i la intervenció de Valentí Pich, President del Consejo General de Economistas de España. A la cloenda han intervingut també Xavier Flores, Secretario General del MITMA, Janet Sanz, Segona Tinenta d’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, i Ricard Font, Secretari Geneal del Departament de Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat

Han intervingut també Joaquim Llansó, Vicepresident del CAdIC i Valentí Pich, President del Consejo General de Economistas de España. La cloenda ha estat a càrrec de Xavier Flores, Secretario General del MITMA, Janet Sanz, Segona Tinenta d’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, i Ricard Font, Secretari General del Departament de Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat.

La Presa de l’Albagés dona abastiment als sectors 10, 11 i 14 de la zona de rec del Canal amb 4.898 Ha amb aquest element de regulació de la conca del riu Segre, fa que el conjunt de l’obra del Canal Segarra Garrigues pugui donar abastiment d’aigua de regadiu a 65.000 Ha, així com a les poblacions properes. Aquesta obra es va iniciar a l’any 2009 i va ser finalitzada a l’octubre de 2021. L’embassament és de 83,1 Hm3 de capacitat, i podria ésser el darrer gran embassament a Catalunya. La Promotora ha estat Aguas de las Cuencas de España, S.A. (ACUAES). El projectista a càrrec de l’empresa Proser. La construcció ha estat desenvolupada per la Unió Temporal d’Empreses (UTE) de Dragados S.A. y Benito Arnó e Hijos. Aquesta infraestructura es va fer sota el projecte fet per TECNICA Y PROYECTOS,S.A. (TYPSA), i amb la direcció d’obra, ACUAES en la persona de Josep M. Serra Llena.

Atès el conjunt d’obres inaugurades al 2021, el Jurat ha decidit que en l’edició del premi d’enguany, l’eix vertebrador dels premis sigui el mediambiental, sota el vector de l’aigua, donada la seva rellevància.

La importància de la millora hídrica en els conreus de les comarques lleidatanes derivades del Canal Segarra Garrigues, que justament amb aquesta presa de l’Albagés conclou, suposa un salt qualitatiu per l’agricultura al nostre país, i més en un context com l’actual, on el sector primari té una importància rellevant i ara una major visibilitat mediàtica. El canal Segarra Garrigues també suposa un mecanisme de col·laboració interadministrativa, i també de col·laboració públic-privada. En el primer cas, cal assenyalar que la promoció que es fa per ACUAES del canal, ho és gràcies al Conveni de Col·laboració entre el Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico y la Generalitat de Catalunya, i en el segons cas, entre l’ens gestor del Canal i la comunitat de regants, al qual nodreix d’agua.

La presa de l’Albagès, ha tingut un import d’execució de 65 milions d’euros, que contant amb expropiacions, assistències, projectes, etc… suposa una inversió total de 90 milions d’euros i ha estat una presa de terres, amb una tancada de planta recta, i una longitud de coronació de 750 metres i una amplada de 10 metres a la cota 386,50.

El Premi a la Millor Infraestructura 2021, tot i sent únic, vol reconèixer els diferents actors que hi participen i que és concreten en quatre, cadascun corresponent als diferents processos que requereix una infraestructura d’aquesta rellevància. En aquesta cinquena edició, els guardonats en cadascuna de les categories han estat:

Premi al Promotor: Aguas de las Cuencas de España, S.A.

Premi als Projectistes: Proser

Premi a la Direcció d’obra: TYPSA

Premi al Constructor: (UTE) de Dragados S.A. i Benito Arnó e hijos

Les infraestructures amb diplomes

Així mateix, el Jurat del premi també ha considerat mereixedors d’una menció especial a:

Ampliació i remodelació de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals a La Llagosta, Aquesta amb un pressupost de 14 milions d’euros, que entre d’altres va fer una ampliació del tractament biològic per l’eliminació de nutrients (Nitrogen i Fòsfor) i la decantació secundària, sempre amb la planta en funcionament, utilitzant la metodologia BIM, per modelar la planta complerta, tant de la planta existent, com de la nova obra ja executada. El cabal de disseny es de 43.000 m3/dia i ocupa una superfície de 50.000m2. Aquesta planta va ser construïda al 1994 amb un tractament fisicoquímic, i es va incorporar amb una ampliació al 1998 amb un tractament biològic per a l’eliminació de la matèria carbonosa, que es completa amb la inversió guardonada.

La construcció del Moll Balears fase 1 al Port de Tarragona. Inicialment destinat al tràfic de creuers, amb dues línies d’atracada, una exterior de 460,44 m i una interior de 271,33 m i una esplanada de 4,1 Ha, amb una inversió de 29,8 milions d’euros +IVA, que permetrà una millora portuària a Tarragona. El Jurat també vol ressaltar que en aquesta obra ja s’ha preparat la infraestructura necessària per poder habilitar la connexió de creuers a la xarxa elèctrica durant la seva estada a port quan es requereixi. A més a més, s’han habilitat 5 connexions que permeten la connexió elèctrica d’embarcacions auxiliars.

Al Servei Català de la Salut, amb els 5 Hospitals I Compact Covid com a conseqüència de la Pandèmia de la COVID-19. Es tracta de 5 edificis hospitalaris polivalents construïts en temps record en resposta a la pandèmia i que també podran ésser usats en un futur pospandemia. El Jurat vol destacar el seu disseny industrialitzat, per una banda, i el treball col·laboratiu dels agents intervinents en el procés, per l’altra.

Aquests equipaments s’han donat als següents hospitals:

Edifici Hospitalari Polivalent Bellvitge, L’Hospitalet del Llobregat, amb una superfície construïda de 4.839,65 m2, que suposen 48 punts d’atenció d’urgències i 64 llits, per un import de 13, 5 milions d’euros. Es va iniciar la seva obra al juliol de 2020 i va acabar al gener de 2021.

Edifici Hospitalari Polivalent Arnau de Vilanova, Lleida, amb una superfície construïda de 4.816 m2, que suposen 90 punts d’atenció UCI, reconvertibles en atenció ambulatòria, consultes externes i hospital de dia, per un import de 12,5 milions d’euros. Es va iniciar la seva obra al juliol de 2020 i va acabar al febrer de 2021.

Edifici Hospitalari Polivalent Moisès Broggi, Sant Joan Despí, amb una superfície construïda de 4.643 m2, que suposen 84 punts d’UCI, per un import de 11,9 milions d’euros. Es va iniciar la seva obra al juliol de 2020 i va acabar a l’abril de 2021.

Edifici Hospitalari Polivalent Germans Trias i Pujol, Badalona, amb una superfície construïda de 5.402 m2, que suposen 108 punts d’UCI, per un import de 14 milions d’euros. Es va iniciar la seva obra al juliol de 2020 i va acabar al febrer de 2021.

Edifici Hospitalari Polivalent Parc Sanitari Pere Virgili, Barcelona, amb una superfície construïda de 4.643 m2, que suposen una ampliació funcional de 84 a 96 llits d’hospitalització per un import de 13,9 milions d’euros. Es va iniciar la seva obra al juliol de 2020 i va acabar al febrer de 2021.

Finalment assenyalar que el Jurat ha considerat la vàlua de les premiades, per la celeritat en la resposta en moments difícils, en el context de la covid-19.

La visualització d’un nou model de gestió

La celebració de la “Nit de les Infraestructures”, amb el lliurament del Premi a la Infraestructura 2021, promou la consolidació del nou model de gestió que desenvolupen des de fa anys les entitats que han donat forma al Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya (creat el maig de 2017). Aquest nou model té els seus eixos principals en la planificació a llarg termini i la priorització de les infraestructures en funció de la seva demanda i sostenibilitat, que s’avaluïn mitjançant una exhaustiva anàlisi que indiqui el seu retorn econòmic, social i ambiental al llarg de tot el cicle de vida; en la millora dels projectes i de l’execució de l’obra, així com de tot el procés de gestió tècnica i administrativa per tal que els contractes s’adjudiquin, s’executin i liquidin per l’import del projecte aprovat per la pròpia administració (l’Objectiu 100). En definitiva, el nou model de gestió propugna millorar de l’eficiència en la planificació i construcció d’infraestructures i equipaments.

Les entitats fundadores del Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya són: l’Associació Catalana d’Empreses d’Enginyeria i Consultores Independents de Catalunya (ASINCA), la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), Foment del Treball Nacional (FTN) i la Fundació Cercle d’Infraestructures (FCI). Així mateix, són col·laboradors: la Cámara de Concesionarios de Infraestructuras, Equipamientos y Servicios Públicos (CCIES), el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, la Confederació Catalana de la Construcció (CCC) i l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITEC).

PODEU VEURE LA GRAVACIÓ DE L'ACTE AQUÍ