Per compensar les retallades en la despesa pública que ha provocat la caiguda de la inversió i fins i tot les operacions de conservació necessàries.
El Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya vindica la col.laboració Públicoprivada com el model necessari per recuperar la inversió
“La Col.laboració Publicoprivada, un model necessari” proposa els eixos principals per impulsar la CPP i fer front a les necessitats de manteniment de les infraestructures, fomentar-ne de noves i assumir les profundes transformacions tecnològiques en àmbits com la mobilitat, el cicle de vida de l’aigua o la energia. És el tercer informe que presenta el Consell Assessor des de la seva constitució l’any 2017. Està format per catorze experts independents de reconegut prestigi, experiència i trajectòria professional contrastada de diverses especialitats tècniques en el sector de les infraestructures, tant en el sector privat com en el públic. Els membres fundadors del Consell Assessor són l’Associació Catalana d’Empreses d’Enginyeria i Consultores Independents de Catalunya (ASINCA), la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), Foment del Treball Nacional (FTN) i la Fundació Cercle d’Infraestructures (FCI).
El president del Consell Assessor d’Infraestructures, Francisco Gutiérrez, ha recordat avui que la CPP són acords contractuals a llarg termini entre el govern i un soci del seu sector privat on aquest darrer realitza la inversió, la finança i presta un servei públic fent servir un actiu de capital i compartint els riscos associats al projecte. La forma més generalitzada del CPP en el nostre entorn és la concessió que incorpora disseny, construcció, finançament, manteniment i explotació, és a dir, la gestió durant tota la vigència del contracte.
Un dels principals obstacles a la fórmula de col·laboració publicoprivada és que aquest sistema de gestió en la prestació de serveis no és ben rebut ni justament valorat per la opinió pública. Mols sovint es considera que es fa un ús inadequat del mètode per defugir restriccions pressupostàries i no fer l’anàlisi cost-benefici. També es critica la transferència inadequada dels riscos, o s’interpreta que s’han compromès recursos futurs en infraestructures. De la mateixa manera és habitual la concepció errònia que una CPP equival a una privatització o la vinculació de les inversions rellevants amb el sobrecostos.
El Consell Assessor d’Infraestructures defensa la màxima transparència i una correcta planificació a llarg termini amb la col·laboració de la societat civil, i realitzar els estudis de rendibilitat econòmica, social i ambiental.
Les propostes del Consell son les següents:
1.- Panificacions consensuades, tant política com socialment, basades en dades objectives.
2.- Creació i potenciació d’estructures en l’Administració especialitzades en la CPP.
3.- Àmplia campanya de difusió social del model de gestió basat en la CPP
4.- La CPP per excel·lència és aquella en que l’usuari és capaç d’absorbir tots els costos de la infraestructura o del servei.
5.-Elaboració de plecs adequats al model de gestió que es deriva de la CPP
6.-Dotar la CPP d’un marc jurídic segur i estable.
Document original:
