La responsabilitat, el sacrifici i la confiança amb la societat civil permetran atendre la salut, l’educació, la investigació, l’habitatge, el canvi climàtic, la descarbonització i l’aigua, sense dilació, triant els millors projectes amb una bona administració
La responsabilitat, el sacrifici i la confiança amb la societat civil permetran atendre la salut, l’educació, la investigació, l’habitatge, el canvi climàtic, la descarbonització i l’aigua, sense dilació, triant els millors projectes amb una bona administració
Els poders públics tenen una responsabilitat amb la societat del present. I tenen, a més, una responsabilitat amb les futures generacions. L’exercici d’aquesta doble responsabilitat no es pot escometre sense la col·laboració de la societat civil. Les circumstàncies que han envoltat la pandèmia per Covid-19 i el conjunt de mesures que s’han adoptat per tal de frenar la seva propagació així ho han posat de manifest. Sense col·laboració pública i privada hagués sigut inabastable l’objectiu de preservar vida, salut, economia, ocupació, benestar, habitatge i ambient ni tan sols amb limitacions.
El sacrifici realitzat per una societat confinada durant tres mesos, que ha paralitzat gairebé tots els sectors productius, ha originat atur i ha requerit una immensa dotació pressupostària per tal de fer front a tota mena de prestacions socials, exigeix ara dels poders públics l’impuls de les inversions públiques i privades sense dilació, responsables i efectives.
El Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya, com a entitat immersa en la societat civil catalana, en la confiança de que l’impuls a la inversió en recerca, ocupació, restauració de les condicions de treball, professionalització de la joventut, benestar de la gent gran i sostenibilitat de les condicions de vida en el marc fixat per la Unió Europea, siguin els principis rectors de tota actuació pública, entén que és el seu deure sotmetre a la consideració dels poders públics la present DECLARACIÓ:
– La vida, la integritat física i la salut són valors i béns essencials en la societat. La inversió en sanitat, en organització dels sistemes de salut i dels sistemes d’atenció a la gent gran i dependents, va més enllà del que és públic i del que és privat. La distribució de competències és un títol habilitant d’actuació dels poders públics l’estricte exercici del qual no ha de redundar en perjudici d’aquelles persones a qui ha de protegir.
– L’educació, l’ensenyament, la formació de la infància i la professionalització de la joventut són el pilar sobre el qual pivotarà un canvi d’hàbits, pràctiques i estils de vida deferents amb els comportaments exigibles en períodes de canvi climàtic. És inversió eficient en aquests sectors la que prengui en consideració, a més a més, la projecció futura de les noves generacions, la digitalització i les noves tecnologies de la informació i de la comunicació.
–La investigació, com bé s’ha demostrat, permet a la societat certa autonomia, dins de la globalització, fins i tot en temps disruptius o no favorables. La societat requereix inversions en investigació, públiques i privades, en aquelles infraestructures estratègiques que redundin en benefici del benestar social, de la millora de les condicions de vida, de l’economia i del progrés i als sectors agrari i energètic. És imprescindible donar entrada al mecenatge cultural i de recerca per fomentar la col·laboració privada.
-Fer efectiu el dret social a un habitatge digne requereix actuacions de diverses Administracions, cadascuna en diferents fases de procediment de preparació de sòl i d’edificació. La inversió en sòl públic i la intervenció privada en la construcció d’habitatges accessibles, preferentment en règim de lloguer, complirien un doble objectiu: crear ocupació i dotar la joventut d’un primer habitatge a preu accessible. L’ordenament urbanístic no hauria de constituir un obstacle per actuar sense dilacions.
– La mitigació del canvi climàtic exigeix la redacció de plans estratègics de les infraestructures en servei, especialment les destinades al transport terrestre i a garantir la disponibilitat de recursos hídrics. Aquestes adaptacions es poden finançar amb fons públics i amb fons procedents de la iniciativa privada
– L’impuls a la descarbonització de l’economia requereix que s’acceleri la transició energètica, fomentant les energies renovables amb tecnologies provades, incloent els imprescindibles sistemes d’emmagatzematge i creant marcs estables per a que pugui assumir-los la iniciativa privada.
-El canvi climàtic provoca una reducció i major irregularitat en la disponibilitat dels recursos hídrics, especialment a la zona mediterrània. Les infraestructures d’emmagatzematge i transport existents requereixen importants inversions per assegurar el seu manteniment i incorporar modernes tecnologies a la seva explotació. El manteniment de nivells adequats de seguretat alimentària i la potenciació de la indústria agroalimentària precisen garantir la disponibilitat d’aigua per a reg i modernitzar les tècniques de la seva aplicació a fi i efecte d’incrementar l’eficiència. És de clar interès millorar els processos i la gestió associats al cicle urbà de l’aigua, així com fomentar-tar la reutilització de les aigües depurades, el que requereix inversions i adequades polítiques de repercussió de costos.
– Les intervencions que s’han de dur a terme sense dilació i el procés d’execució de les quals necessita de la col·laboració de particulars, empreses, professionals i inversors requereixen un marc de seguretat jurídica, claredat normativa i legislació transparent i estable que es pugui fer servir per les administracions i pels adjudicataris per assolir la finalitat del contracte al que l’obra, el servei o la prestació es contrauen. La legislació vigent sobre contractes de sector públic no facilita la funció de triar el millor projecte objecte del contracte per la seva qualitat, ni el millor preu contractual per la fórmula del seu càlcul, ni ha aconseguit impedir que s’adjudiquin contractes per sota del seu cost.
– La ciutadania té el dret a una bona administració, al procediment degut i a la motivació dels actes administratius. Durant l’emergència sanitària soferta s’ha revelat la incompleta digitalització de les administracions i la regulació dels diferents procediments administratius necessiten simplificació, tramitacions electròniques ordinàries, reducció i substitució de tràmits, i transparència. És urgent el replantejament i desenvolupament de les vies de recurs amb la introducció de sistemes alternatius de mediació.
